Respondre a la crisi d'Ucraïna amb ajuda immediata

Al cap d'una setmana que Rússia envaís Ucraïna, en Rafal, que és artista i fa d'amfitrió, ja va notar l'impacte de l'ocupació en la seva ciutat natal, Wroclaw, al sud-oest de Polònia. A l'exterior d'un centre cultural ucraïnès del seu barri s'hi amuntegaven caixes amb productes de primera necessitat i als carrers i a les botigues se sentia parlar ucraïnès.

Aviat tres famílies d'Ucraïna havien reservat estades d'un mes, una rere l'altra, a la casa que anuncia a Airbnb. Com que li sabia greu cobrar a persones que fugien d'una guerra, en Rafal es va posar en contacte amb el servei d'atenció al client d'Airbnb. Quan va saber que Airbnb.org podia fer-se càrrec de les estades, es va apuntar a la iniciativa.

Segons el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, gairebé 7 milions de persones han fugit d'Ucraïna en els 6 mesos posteriors a la invasió del febrer del 2022. Milions de famílies han arribat a ciutats de tot Europa amb quatre maletes i sense saber quan podran tornar a casa.

Com a resposta a la crisi, Airbnb.org va fer una crida a les entitats sense ànim de lucre que hi col·laboren i a la comunitat mundial d'amfitrions: «Pots ajudar-nos a oferir allotjament temporal a 100 000 persones que fugen d'Ucraïna?».

Des d'aleshores, Airbnb.org ha complert aquest objectiu gràcies a la col·laboració internacional d'amfitrions, donants i organitzacions humanitàries que ajuden les persones in situ.

Algunes persones que han respost a la crida, com en Rafal, són amfitrions que fa temps que formen part de la nostra comunitat i ofereixen allotjaments amb descompte a través d'Airbnb.org en aquests moments de crisi. Altres, com la Mary, una especialista en ciència de dades nord-americana que viu a Berlín, van estar entre els 40 000 amfitrions nous que van optar per oferir estades gratuïtes o amb descompte a través d'Airbnb.org als hostes refugiats.

En Rafal explica que la invasió d'Ucraïna va deixar tothom qui coneixia a Polònia en estat de xoc. Així i tot, va quedar meravellat per la rapidesa amb què amics i veïns van reaccionar davant de l'afluència de persones que fugien de la guerra. La gent va donar aliments a l'estació de tren de Wroclaw i va aplegar articles de primera necessitat per fer-los arribar a la frontera amb Ucraïna.

En Rafal va començar a organitzar un concert benèfic amb els seus companys, però també volia trobar una manera més directa d'ajudar les persones desplaçades. «No tenir un sostre, un lloc on poder dormir, un refugi on poder tornar, és demolidor», diu.

En Rafal continua anunciant la seva casa a través d'Airbnb.org per acollir els hostes desplaçats per situacions de crisi. També ha col·laborat en la causa fent d'intèrpret de polonès en els seminaris web d'Airbnb.org.

A Berlín, a uns 350 quilòmetres al nord-oest de Wroclaw, la Mary seguia les notícies sobre la invasió d'Ucraïna. Quan es va assabentar de la crida d'Airbnb.org per internet, va decidir oferir el seu pis de forma gratuïta.

Un membre de l'Organització per al refugi, l'asil i la migració (ORAM, per la sigla en anglès), una de les entitats que col·labora amb Airbnb.org, s'hi va posar en contacte. Com han informat molts mitjans de comunicació, el clima anti-LGBTQ+ a Ucraïna i alguns països del voltant ha augmentat la vulnerabilitat de les persones LGBTQ+ que s'han hagut de desplaçar durant aquest conflicte. El representant de l'ORAM va demanar a la Mary si podia acollir dues persones transgènere a casa seva.

La Mary va estar encantada d'allotjar hostes de la comunitat LGBTQ+. «Sabia que el meu pis era un entorn especialment segur», explica.

Poc després que els seus primers hostes marxessin, va arribar en Dima, que va estar-se a casa seva dues setmanes. És gai, té vint i pocs anys i vivia a Kíiv quan els russos van començar a bombardejar la ciutat. Gràcies a l'organització comunitària Safebow, ell i el seu gat, en Peach, van poder travessar Polònia i arribar a Berlín. Un cop a Berlín, l'ORAM el va ajudar a trobar allotjament i a inscriure's als serveis socials.

Després d'un viatge ple d'obstacles, en Dima va poder respirar tranquil quan va arribar a ca la Mary. «Els primers dies tenia les emocions a flor de pell», recorda. «Ni tan sols tinc clar què m'importava més en aquell moment: el fet d'estar en un entorn segur o adonar-me de tota l'ajuda que m'estaven oferint.»

La primera setmana que en Dima va estar-se al pis de la Mary, ella no hi era. Quan va tornar a Berlín, els dos van connectar. Van passar hores a la taula de la cuina, compartint àpats i bevent cervesa. De fet, van continuar quedant després que en Dima es mudés a un altre pis.

«Vaig arribar a Berlín amb una mà al davant i l’altra al darrere i gràcies a la Mary em vaig poder anar situant», explica en Dima.

Per la Mary, fer d'amfitriona no té cap misteri. «No he fet res especialment destacable», insisteix. «Vaig decidir provar-ho i la veritat és que les molèsties han estat mínimes.»

Ho compara amb les històries que li han explicat els hostes: «M'imagino haver-me d'espavilar en un lloc totalment nou i estrany, que no he triat, lluny de la meva família... Això sí que té mèrit. És molt dur.»

La Mary no s'esperava fer amistat amb els seus hostes, però està encantada amb el sentiment de comunitat que ha aflorat.

«Moltes vegades, posem tot l'esforç en alguna cosa i no necessàriament en veiem el resultat», diu. «En canvi, en oferir el meu espai sabia que podia incidir com a mínim en la vida d'una persona.»